1er ESTUDI SOBRE EL SECTOR DE L’ARQUITECTURA

La crisi s’agreuja en el sector de l’arquitectura: el 26.28% dels professionals catalans es troba a l’atur.

  • Dels quals tan sols un 4.5% cobra el subsidi d’atur. A més, un 28.42 d’aquests aturats porta entre un i tres anys en aquesta situació.
  • El Sindicat d’Arquitectes de Espanya (SArq) ha portat a terme el primer estudi global sobre les condicions laborals dels professionals del sector mitjançant una enquesta a 1.800 d’aquests, dels quals un 15.5% són catalans i que, per primera vegada té en compte als arquitectes no col·legiats.
  • La crisi ha enviat a l’atur sense subsidi als falsos autònoms. D’un 60% dels falsos autònoms que hi havia el 2008 s’ha passat a gairebé la meitat (33,72%) com a resultat de l’alt percentatge d’atur.
  • El 27,6% del total dels arquitectes catalans guanya entre els 6.6000 i els 15.000 euros bruts anuals i el 62% guanya un salari inferior al mínim del conveni que el SArq recomana.
  • Tan sols el 38.5% dels arquitectes que treballen per compte aliè tenen un contracte laboral legal.
  • La crisi ha impulsat a un 16.9% dels arquitectes joves a començar l’activitat com a professional independent o com a empresari.

Barcelona, 19 de novembre de 2010.- El Sindicat d’Arquitectes (SArq), l’únic que aglutina al nostre país els professionals del sector de l’arquitectura i l’ urbanisme, coincidint amb la presentació del Sindicat  a Catalunya, ha realitzat per primera vegada en el sector un estudi exhaustiu sobre les condicions laborals dels seus integrants així com de l’impacte que la crisi ha tingut tant a nivell estatal com a Catalunya.

Aquest estudi recull per primera vegada també als arquitectes no col·legiats. Les estadístiques anteriors realitzades en el sector per Col·legis d’Arquitectes i el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), no han tingut en compte a una bona part molt important dels professionals del sector: els arquitectes no col·legiats, que treballen en la seva majoria per a d’altres arquitectes o empreses.

Aquests han estat,  també,  invisibles a les estadístiques oficials d’ocupació del sector, per estar empleats en la seva majoria de manera il·legal com a falsos autònoms. Segons aquest estudi, un 36.9% dels arquitectes titulats que han contestat a l’enquesta no estan col·legiats.

Per a la sociòloga Paula Caballero, aquestes dades són especialment significatives, ja que “l’enquesta ha aconseguit incorporar als arquitectes catalans no col·legiats. Això suposa un avenç en quant a la inclusió dels no col·legiats en les bases de dades elaborades per la descripció de la situació laboral dels arquitectes.” En opinió de Caballero, “aquesta varietat permetrà realitzar una comparació molt interessant que fins a dia d’avui no s’havia pogut dur a terme, ja que els arquitectes no col·legiats havien quedat fins el moment a l’ombra dels estudis realitzats”. Això es reflexa en les baixes taxes d’atur que s’han donat a conèixer fins ara en el sector, “dada poc congruent amb la diferència entre l’augment del nombre d’arquitectes titulats per any i el descens de llicències d’obra emeses a Espanya en els últim quatre anys”, afirma la sociòloga.

——————————————————————————————————————————

L’anàlisi, que serà presentat públicament demà dissabte 20 de novembre a Barcelona en la presentació del Sindicat d’Arquitectes d’Espanya a Catalunya, s’ha basat en una enquesta resposta per 1.800 arquitectes i professionals de l’arquitectura del nostre país, dels quals un 15,5% són catalans, llança dades fins ara no abordades per cap Col·legi Oficial o organisme públic o privat.

Entre les principals conclusions destaquen que el 26,28% dels professionals catalans es troben en situació de desocupació, dels quals un 28,42% d’aquests aturats porta entre un i tres anys en aquesta situació. A més, un 33,72% treballa sota la figura il·legal de *fals autònom (xifra que s’ha reduït en els últims dos anys, quan representava el 60% del total a mitjans del 2008, a causa que molts d’aquests falsos autònoms estan ara en l’atur) i el 27,6% cobra entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals.

És important ressaltar que el 62% dels arquitectes cobra un salari que no arriba al mínim obligatori que estableix el conveni estatal existent per a oficis equiparables al d’Arquitecte 22.826 euros bruts anuals segons el XV conveni estatal d’enginyeries i oficines tècniques.

Les dades anteriors posen de manifest, segons la sociòloga Paula Caballero, que “aquesta professió s’enfronta tardanament (en comparació d’altres professions com la medicina) a transformacions radicals en el seu àmbit d’activitat i en les seves formes organitzatives”. Per a ella, “l’anàlisi de les causes i conseqüències d’aquest procés, així com les reaccions al mateix per part del món de la professió en els seus diferents nivells resulten crucials per comprendre els canvis que afecten a milers de professionals a Espanya i poder pronosticar quin serà el futur de la professió”.

L’impacte de la crisi econòmica

El sector de l’arquitectura ha estat sens dubte un dels més afectats per la crisi econòmica, ja que un 32,4% dels 1.800 arquitectes enquestats assegura estar a l’atur. A Catalunya, aquest percentatge són 6 punts percentuals inferior a la mitjana estatal, malgrat això, es situa en el 26,28%, molt per sobre de l’atur registrat en altres professions. Aquesta xifra cobra més importància,  si tenim en compte que un 17,82% dels arquitectes catalans enquestats té feina però no es correspon a la seva formació. Al contrari, un 53,17% es troba en actiu desenvolupant activitats professionals lligades al sector de l’arquitectura. Un 0,92% declara realitzar feines eventuals, a mitja jornada o malament pagats.

Només un 1,51% dels enquestats declara estar estudiant Arquitectura de manera activa, malgrat existir un 11,4% d’arquitectes sense el projecte final de carrera lliurat.

GRÀFIC SITUACIÓ LABORAL ACTUAL

Dels professionals de l’arquitectura que es troben a l’atur a Catalunya, el 28,42% porta entre un i tres anys en aquesta situació, mentre que el 26,32% porta d’un a tres mesos, el 15,79% de 3 a 6 i el 26,32% porta entre 6 i 12 mesos. Aquesta situació resulta especialment dramàtica per a un 3,16% dels enquestats que porta sense trobar més de 3 anys un treball relacionat amb la seva formació.

En el cas dels que sí que desenvolupen la seva activitat professional al sector de l’arquitectura, un 27,91% ho fa com a treballador per compte d’altri contractat per un estudi, el 33,72% treballa sota la figura il·legal del fals autònom  [1](15 punts percentuals per sobre de la mitjana estatal) i el 18,6% és autònom o treballador per compte propi.

Un 10,85% són becaris o treballadors en pràctiques, mentre que un 5,81% correspon a treballadors per compte propi associats, empresaris o cooperativistes, un 2,71% és autònom dependent o TRADE i un 0,39% es troba treballant sense contracte.

Malgrat que un 33,72% afirma ser fals autònom, cal dir que aquesta xifra assolia el 60% fa tan sols dos anys, tanmateix, com a conseqüència de la crisi molts d’aquests falsos autònoms han perdut la seva feina, el que ha provocat aquesta reducció del percentatge. Es pot destacar que els treballadors, que han desenvolupat la seva activitat sota aquesta figura il·legal, no tenen dret a cobrar el subsidi per desocupació, per la qual cosa han vist desaparèixer els seus ingressos mensuals. Per això, l’enquesta reflecteix que el 26,28% que es troba sense ocupació es subdivideix en un 22,3% que no cobra subsidi per desocupació davant, tan sols, un 4,5% que sí el cobra.

Malgrat això, tan sols un 1,8% dels que afirmen ser o haver estat fals autònom, ha decidit denunciar la seva situació, davant un 66,2% que no ho ha fet i un 32% que prefereix no contestar.

A més, a l’hora de conèixer els motius pels quals es troben en aquesta situació, un 86,96% reconeix que no li van oferir cap altra alternativa quan van ser reclamats pels seus respectius estudis mentre que un 10,87% assegura que, en cas de no acceptar aquestes condicions, hagués estat acomiadat. A més, el 2,17% creu que ser fals autònom el beneficia fiscalment.

Si preocupant resulta la situació laboral dels enquestats, també ho és de la d’aquells que té un contracte laboral, ja que el 41,48% no està emparat per cap conveni col·lectiu mentre que el 12,59% s’acull al d’oficines i despatxos i tan sols el 7,41% al conveni col·lectiu estatal d’empreses d’enginyeria i oficines d’estudis tècnics, conveni de referència recomanat pel SArq. A més, un 17,04% assegura desconèixer si està acollit a algun tipus de conveni.

Per a Ignacio Bisbal, secretari general de SArq, “convé recordar que la professió d’Arquitectura manca d’un conveni col·lectiu específic d’àmbit estatal i no compte en moltes comunitats autònomes amb representació patronal o sindical”. Com principal objectiu del SArq està aconseguir un conveni per als arquitectes, ja sigui adscrivint-se al d’oficines i despatxos d’enginyeria o la negociació de un nou i específic.

Remuneracions

Una de les conseqüències directes de la crisi econòmica ha estat la reducció del salari de molts professionals del sector, almenys així ho manifesta un 51,6% dels enquestats que assegura haver vist disminuir el seu salari a conseqüència de l’actual conjuntura econòmica. Al contrari, un 37,1% afirma no haver vist minvar els seus ingressos i un 11,6% no sap o no contesta.

Entre els que asseguren haver vist reduït el seu salari, un 8,3% estima haver-lo reduït en un 50%, mentre que un 9,5% afirma haver-ho fet entre un 10% i un 25% i també un 9,5% ha experimentat una reducció salarial entre un 25% i un 50%.

Al contrari, els que malgrat la crisi han augmentat la seva remuneració ascendeixen el 3,3% mentre que el 33,5% afirma haver-lo mantingut.

A l’hora d’establir un anàlisi sobre les remuneracions existents al sector, podem establir que un 27,8% percep uns ingressos entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals, mentre que els que perceben entre 15.000 i 27.000 euros bruts anuals representen el 32,8%. Un 10,7% dels enquestats percep entre 27.000 i 39.000 euros bruts anuals mentre que tan sols un 2,4% cobra més de 39.000 euros bruts anuals.

Com ja s’ha esmentat, l’enquesta reflecteix que el 22,1% dels aturats no cobra subsidi per desocupació davant, tan sols, un 4,2% que sí el cobra.

És important ressaltar que el 62% dels arquitectes cobra un salari que no arriba al mínim obligatori que estableix el conveni estatal existent per a oficis equiparables al d’arquitecte (22.826 euros bruts anuals segons el XV Conveni estatal d’enginyeries i oficines tècniques).

Un altre dels efectes directes de la crisi sobre els professionals del sector s’ha fet notar entre els emprenedors: un 47,2% afirma no haver pogut crear un negoci per compte propi en mancar de medis ni de pressupost per fer-ho. Encara així, un 16,9% ha decidit crear la seva pròpia empresa malgrat el desfavorable entorn. A més, el 10,1% no ha vist necessari crear el seu propi negoci perquè ja en tenia un abans de la crisi i un 25,8% no ha vist necessari emprendre una nova alternativa professional i s’ha mantingut com estava.

Aquestes dades seran presentades i comentades públicament demà dissabte amb motiu de la presentació del Sindicat d’Arquitectes d’Espanya a Catalunya en el club MauMau a les 21:30h. Si estàs interessat en acudir, no dubtis de contactar amb nosaltres.

Data : 20 de novembre de 2010

Lloc: Club MauMau, C/Fontrodona n.35. Barcelona

Hora: 21:30h.

Sobre SARQ

SARQ és l’únic sindicat d’arquitectes d’Espanya i representa i promociona els interessos laborals, econòmics, culturals i professionals dels treballadors i professionals de l’àmbit de l’arquitectura.

La seva finalitat és la lluita contra la precarietat laboral entre els arquitectes i altres professionals de l’arquitectura, i l’eradicació de les diferents formes d’ocupació il·legal entre aquests, promovent el compliment de les lleis laborals i fomentant el coneixement d’aquestes.


[1] La figura il·legal del “Fals Autònom” consisteix en mantenir dins de l’estructura de l’estudi a un treballador no contractat, el qual se li encomanen tasques de tot tipus – inclosa la direcció d’obra – sense dret a Seguretat Social ni a una altra cobertura social, atur o baixa per malaltia, sotmès a la voluntat del seu cap quant a vacances pagades, hores extra, horaris, exclusivitat, propietat intel·lectual, etc. En altres paraules, aquesta figura s’utilitza per encobrir una relació laboral empleat-patró simulant que és una relació mercantil empresari – client.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: