Model cooperatiu per arquitectes: avanç per a la segona trobada i conclusions de la primera jornada

Fem un avanç per a la segona trobada per tractar la consolidació del model cooperatiu per a arquitectes com alternativa a l’estudi professional tradicional actualment en crisi, que tindrà lloc al setembre a la seu del Sindicat d’Arquitectes a Catalunya.

La xerrada pretendrà donar continuïtat al debat de manera activa. Per tal de posar en pràctica aquest nou paradigma, més inclusiu, solidari i digne per a l’exercici professional, proposem un projecte obert i públic que pugui exigir els canvis necessaris, sobretot en qüestions de visats i assegurances.

La implicació del SArq en el projecte obre les següents vies i propostes:

– Assessorament dels advocats del SArq per a la creació de cooperatives amb tarifes especials.

– Col.laboració dels advocats per estudiar i solventar els problemes legals que se’ns presentan.

–  Contacte i cites previstes amb el agents implicats (decà del COAC, Asemas, etc) per arribar a acords.

– Col.laboració del tècnic d’Economia Cooperativa per a la promoció i creació de cooperatives.

– Estudi de la llei municipal que incentiva als serveis públics promoure i participar en les cooperatives que acompleixen activitats d’interés públic.

– Proposem la creació d’una comissió formada pels interessats que pugui donar força i seguiment al projecte.

Esperem que sigui del vostre interès, doncs estem oberts a més propostes o vies d’actuació.

A continuació fem un recull de les conclusions de la primera jornada de cooperatives per arquitectes del 15 d’abril al Pati Llimona:

2 TIPOLOGIES, MÚLTIPLES PROPOSTES ORGANITZATIVES, PERÒ DOBLE PROBLEMÀTICA

Tipologia 1: el cas de Projectae

L’element cooperativitzat és la xarxa comercial, sota el nom de Projectae, formada amb socis procedents de diferents disciplines (dividits en socis fundadors i col.laboradors professionals) més els adherits que impulsen els projectes a nivell territorial.

Proposen una gestió integral dels projectes gràcies a la xarxa de professionals de diferents àmbits, és a dir, que tots els processos de l’edificació i els serveis necessaris es realitzen des de la cooperativa.

La xarxa comercial proposa col.laboracions als ajuntaments, per dur a terme l’habitatge social que ells no poden assumir, impulsant la capacitat, els objectius socials de les cooperatives i la llei municipal que incentiva als serveis públics a promoure-les per activitats d’interés públic. Ademés col.labora amb cooperatives d’habitatge, busca solars  nous sistemes d’adquisició de sòl. També proposa nous règims de tinença d’habitatge: dret de superfície, cessió d’ús, etc..

És tracta d’una cooperativa de serveis gestionada pels socis fundadors que fan d’agents comercials de tots els seus socis. La cooperativa fa d’intermediari per facilitar la gestió entre les cooperatives d’habitatges (client) i els tècnics. L’aportació dels que hi intervenen a Projectae és un tant per cent (entre 1 i 3%) del que facturen al client.

Tipologia 2: el cas de Musicat

Cooperativa creada per la necessitat de cobrir les mancances contractuals i desprotecció legal que patien els músics. Les administracions locals que tenen pressupostos tancats per les festes i no es volen arriscar amb possibles increments de números de quotes a la seguretat social, els hi oferia només contractes mercantils quan els músics tenen una dependència laboral i no poden emetre factures com autònoms.

Van organitzar una única empresa per a tots els músics que funcionaria com a cooperativa de treball per als seus socis. Musicat emet la factura de cada actuació a l’ajuntament corresponent (contracte mercantil), dóna d’alta a tot el personal que ha d’actuar, paga les despesses derivades, la quota de la seguretat social, reté el IRPF dels músics i finalment els hi paga.

Proposta organitzativa interna 1: el cas de Projectae

Cada cop que entra un projecte el quantifiquen i defineixen l’aspecte final del projecte (producte) otorgant-li un preu. D’aquesta manera es pot saber quin ha de ser el cost per a l’elaboració del projecte, i pert tant, quants socis han d’intervenir.

Cada intervinent rep el salari que li correspon per la feina aportada, quantificada amb anterioritat. L’aportació del soci intervinent a la cooperativa dependrà de la quantitat de m2 contruïts (quants més m2 menys tant per cent).

Projectae, llavors, té 2 tipus d’ingresos. Un per part dels socis que correspon entre 1-3% dels honoraris que facturen als clients per fer funcionar la xarxa. L’altre són els honoraris que rep directament del client en concepte de gestió integral del projecte (estudis de viabilitat, gestió dels equips, etc…)

Proposta organitzativa interna 2: el cas de Gest Cívic

Cooperativa de serveis basada en la multidisciplinarietat de les persones que treballen per promoure la fòrmula de cessió d’ús, assessorar sobre aquest règim de tinença i oferir serveis d’urbanisme i de rehabilitació, sempre des d’una vessant social i de compromís amb el medi ambient.

La organització és completament horitzontal, independentment del càrrec. El salari es quantifica en funció de les hores dedicades per projecte, el preu de les quals és el mateix per a cada soci. Per tant és una cooperativa de serveis amb voluntat de ser gestionada com una cooperativa de treball, a on la cooperativa s’encarrega de facturar els encàrrecs i pagar als socis intervinents.

Proposta organitzativa interna 3: el possible cas d’ActHabitat

Es plantegen constituir-se com a cooperativa per la necessitat de col.laborar amb altres perfils professionals.

Seria una cooperativa que correspondria a la tipologia 2 (com Musicat i Gest Cívic) perquè les factures serien emeses per la cooperativa al client, la qual s’encarregaria després de pagar als professionals interventors. No obstant, a diferència del cas de Gest Cívic, la voluntat és cobrar segons responsabilitats. Per tant,  encara que la gestió és democràtica (cada soci un vot), el funcionament intern estaria jerarquitzat i el salari, conseqüentment, també. Es podria definir com una cooperativa de treball, però en aquest cas de treball associat?

Problema 1: col.legiació

El Col.legi d’Arquitectes només permet la col.legiació d’empreses exclusivament d’arquitectura i urbanisme. L’elecció del model cooperatiu tendeix a estar en relació amb la voluntat de vincular l’arquitectura amb altres disciplines, per la qual cosa, moltes cooperatives no es poden col.legiar i per tant, tampoc visar.

Ademés, apart de col.legiar una empresa, sempre ha d’estar l’arquitecte signant col.legiat. Això implica que una cooperativa (de jerarquia horitzontal) formada per 3 arquitectes se li triplica els costos interns.

Problema 2: Assegurances

Degut a que és una persona qui signa els projectes d’edificació i urbanisme, les asseguradores demanen responsabilitats individuals. En el cas d’una cooperativa (de jerarquia horitzontal) formada per 3 arquitectes se li torna a triplicar els costos interns.

Es proposa, tenint en compte la actual reforma del codi penal que permet respondre a les persones jurídiques, l’opció de fer una assegurança col.lectiva per a les empreses.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: