Model cooperatiu per arquitectes: avanç per a la segona trobada i conclusions de la primera jornada

Fem un avanç per a la segona trobada per tractar la consolidació del model cooperatiu per a arquitectes com alternativa a l’estudi professional tradicional actualment en crisi, que tindrà lloc al setembre a la seu del Sindicat d’Arquitectes a Catalunya.

La xerrada pretendrà donar continuïtat al debat de manera activa. Per tal de posar en pràctica aquest nou paradigma, més inclusiu, solidari i digne per a l’exercici professional, proposem un projecte obert i públic que pugui exigir els canvis necessaris, sobretot en qüestions de visats i assegurances.

La implicació del SArq en el projecte obre les següents vies i propostes:

– Assessorament dels advocats del SArq per a la creació de cooperatives amb tarifes especials.

– Col.laboració dels advocats per estudiar i solventar els problemes legals que se’ns presentan.

–  Contacte i cites previstes amb el agents implicats (decà del COAC, Asemas, etc) per arribar a acords.

– Col.laboració del tècnic d’Economia Cooperativa per a la promoció i creació de cooperatives.

– Estudi de la llei municipal que incentiva als serveis públics promoure i participar en les cooperatives que acompleixen activitats d’interés públic.

– Proposem la creació d’una comissió formada pels interessats que pugui donar força i seguiment al projecte.

Esperem que sigui del vostre interès, doncs estem oberts a més propostes o vies d’actuació.

A continuació fem un recull de les conclusions de la primera jornada de cooperatives per arquitectes del 15 d’abril al Pati Llimona:

2 TIPOLOGIES, MÚLTIPLES PROPOSTES ORGANITZATIVES, PERÒ DOBLE PROBLEMÀTICA

Tipologia 1: el cas de Projectae

L’element cooperativitzat és la xarxa comercial, sota el nom de Projectae, formada amb socis procedents de diferents disciplines (dividits en socis fundadors i col.laboradors professionals) més els adherits que impulsen els projectes a nivell territorial.

Proposen una gestió integral dels projectes gràcies a la xarxa de professionals de diferents àmbits, és a dir, que tots els processos de l’edificació i els serveis necessaris es realitzen des de la cooperativa.

La xarxa comercial proposa col.laboracions als ajuntaments, per dur a terme l’habitatge social que ells no poden assumir, impulsant la capacitat, els objectius socials de les cooperatives i la llei municipal que incentiva als serveis públics a promoure-les per activitats d’interés públic. Ademés col.labora amb cooperatives d’habitatge, busca solars  nous sistemes d’adquisició de sòl. També proposa nous règims de tinença d’habitatge: dret de superfície, cessió d’ús, etc..

És tracta d’una cooperativa de serveis gestionada pels socis fundadors que fan d’agents comercials de tots els seus socis. La cooperativa fa d’intermediari per facilitar la gestió entre les cooperatives d’habitatges (client) i els tècnics. L’aportació dels que hi intervenen a Projectae és un tant per cent (entre 1 i 3%) del que facturen al client.

Tipologia 2: el cas de Musicat

Cooperativa creada per la necessitat de cobrir les mancances contractuals i desprotecció legal que patien els músics. Les administracions locals que tenen pressupostos tancats per les festes i no es volen arriscar amb possibles increments de números de quotes a la seguretat social, els hi oferia només contractes mercantils quan els músics tenen una dependència laboral i no poden emetre factures com autònoms.

Van organitzar una única empresa per a tots els músics que funcionaria com a cooperativa de treball per als seus socis. Musicat emet la factura de cada actuació a l’ajuntament corresponent (contracte mercantil), dóna d’alta a tot el personal que ha d’actuar, paga les despesses derivades, la quota de la seguretat social, reté el IRPF dels músics i finalment els hi paga.

Proposta organitzativa interna 1: el cas de Projectae

Cada cop que entra un projecte el quantifiquen i defineixen l’aspecte final del projecte (producte) otorgant-li un preu. D’aquesta manera es pot saber quin ha de ser el cost per a l’elaboració del projecte, i pert tant, quants socis han d’intervenir.

Cada intervinent rep el salari que li correspon per la feina aportada, quantificada amb anterioritat. L’aportació del soci intervinent a la cooperativa dependrà de la quantitat de m2 contruïts (quants més m2 menys tant per cent).

Projectae, llavors, té 2 tipus d’ingresos. Un per part dels socis que correspon entre 1-3% dels honoraris que facturen als clients per fer funcionar la xarxa. L’altre són els honoraris que rep directament del client en concepte de gestió integral del projecte (estudis de viabilitat, gestió dels equips, etc…)

Proposta organitzativa interna 2: el cas de Gest Cívic

Cooperativa de serveis basada en la multidisciplinarietat de les persones que treballen per promoure la fòrmula de cessió d’ús, assessorar sobre aquest règim de tinença i oferir serveis d’urbanisme i de rehabilitació, sempre des d’una vessant social i de compromís amb el medi ambient.

La organització és completament horitzontal, independentment del càrrec. El salari es quantifica en funció de les hores dedicades per projecte, el preu de les quals és el mateix per a cada soci. Per tant és una cooperativa de serveis amb voluntat de ser gestionada com una cooperativa de treball, a on la cooperativa s’encarrega de facturar els encàrrecs i pagar als socis intervinents.

Proposta organitzativa interna 3: el possible cas d’ActHabitat

Es plantegen constituir-se com a cooperativa per la necessitat de col.laborar amb altres perfils professionals.

Seria una cooperativa que correspondria a la tipologia 2 (com Musicat i Gest Cívic) perquè les factures serien emeses per la cooperativa al client, la qual s’encarregaria després de pagar als professionals interventors. No obstant, a diferència del cas de Gest Cívic, la voluntat és cobrar segons responsabilitats. Per tant,  encara que la gestió és democràtica (cada soci un vot), el funcionament intern estaria jerarquitzat i el salari, conseqüentment, també. Es podria definir com una cooperativa de treball, però en aquest cas de treball associat?

Problema 1: col.legiació

El Col.legi d’Arquitectes només permet la col.legiació d’empreses exclusivament d’arquitectura i urbanisme. L’elecció del model cooperatiu tendeix a estar en relació amb la voluntat de vincular l’arquitectura amb altres disciplines, per la qual cosa, moltes cooperatives no es poden col.legiar i per tant, tampoc visar.

Ademés, apart de col.legiar una empresa, sempre ha d’estar l’arquitecte signant col.legiat. Això implica que una cooperativa (de jerarquia horitzontal) formada per 3 arquitectes se li triplica els costos interns.

Problema 2: Assegurances

Degut a que és una persona qui signa els projectes d’edificació i urbanisme, les asseguradores demanen responsabilitats individuals. En el cas d’una cooperativa (de jerarquia horitzontal) formada per 3 arquitectes se li torna a triplicar els costos interns.

Es proposa, tenint en compte la actual reforma del codi penal que permet respondre a les persones jurídiques, l’opció de fer una assegurança col.lectiva per a les empreses.

Jornada de “Model Cooperatiu per a Arquitectes”

1era part

2ona part

3era part

Model Cooperatiu per a Arquitectes. Cercant alternatives al model actual

Des del Sindicat d’Arquitectes a Catalunya ens complau convidar-vos a la xerrada Model Cooperatiu per Arquitectes. Cercant alternatives al model actual que tindrà lloc a la sala gran del Pati Llimona el divendres 15 d’abril a les 19h.

Com a Sindicat d’Arquitectes assumim la nostra responsabilitat en el que creiem és un canvi d’època i no només una crisis que malauradament incideix de manera negativa a les perspectives laborals de la nostra professió. Reconeixem les conseqüències que ens afecta de la greu situació del sector de la construcció després de l’esclat de la bombolla immobiliària al nostre país (i part de la nostra activitat es dirigeix a denunciar i donar solucions a la precarietat, explotació i contractació irregular de l’arquitecte per part del tradicional model professional), però enfront a la nostàlgia i l’espera de temps millors, volem encarar el present des de la transformació que ha de viure el nostre col·lectiu per tal d’atendre les necessitats actuals. Proposem la capacitat de repensar les formes habituals d’operar en l’exercici professional de l’arquitecte amb l’objectiu de descobrir nous rols professionals emergents i un ventall més ampli de perfils adequats a les habilitats, capacitats i coneixements desenvolupats durant la nostra àmplia formació.

Amb aquest bagatge, el Sindicat d’Arquitectes s’implica al debat i obre vies de reflexió sobre la renovació i reorganització professional de l’arquitectura amb la presentació del model cooperatiu per arquitectes. Les cooperatives són societats, amb plena autonomia i sota els principis de lliure adhesió i de baixa voluntària, amb capital variable i gestió democràtica. Creiem que una activitat empresarial de base col·lectiva suma destreses i coneixements que millora els nostres serveis. Una empresa de propietat conjunta i de jerarquia horitzontal motiva i dignifica al treballador. I pensem que pot posar en pràctica un nou paradigma de l’exercici professional, més inclusiu i solidari, tant per als professionals com per als que requereixen dels nostres serveis, és a dir, la població en general i no només als qui ho poden pagar.

La jornada pretén aproximar-se al model cooperatiu i als valors socials que aquest suposa. El Sindicat d’Arquitectes a Catalunya ha convidat a experts amb un ampli recorregut en àmbits diversos sobre cooperativisme, amb els que tractarem d’esbrinar perquè aquesta fórmula és encara poc utilitzada pels arquitectes i si podria consolidar-se com una alternativa a l’estudi professional tradicional.

Desde el Sindicat d’Arquitectes a Catalunya nos complace invitarles a la charla Modelo Cooperativo para arquitectos. Buscando alternativas al modelo actual que tendrá lugar en la sala grande del Pati Llimona el viernes 15 de abril a las 19h.

Como Sindicat d’Arquitectes asumimos nuestra responsabilidad en lo que creemos es un cambio de época y no sólo una crisis que desafortunadamente incide de manera negativa en las perspectivas laborales de nuestra profesión. Reconocemos las consecuencias que nos afectan de la grave situación del sector de la construcción tras el estallido de la burbuja inmobiliaria en nuestro país (y parte de nuestra actividad se dirige a denunciar y dar soluciones a la precariedad, explotación y contratación irregular del arquitecto por parte del tradicional modelo profesional), pero frente a la nostalgia y la espera de mejores tiempos, queremos encarar el presente desde la transformación que ha de vivir nuestro colectivo para atender las necesidades actuales. Proponemos la capacidad de repensar las formas habituales de operar en el ejercicio profesional del arquitecto con el objetivo de descubrir nuevos roles profesionales emergentes y un abanico más amplio de perfiles adecuados a las habilidades, capacidades y conocimientos desarrollados durante nuestra amplia formación.

Con este bagage, el Sindicat d’Arquitectes se implica en el debate y abre vías de reflexión sobre la renovación y reorganización profesional de la arquitectura con la presentación del modelo cooperativo para arquitectos. Las cooperativas son sociedades, con plena autonomía y bajo los principios de la libre adhesión y de baja voluntaria, con capital variable y gestión democrática. Creemos que una actividad empresarial de base colectiva suma destrezas y conocimientos que mejoran nuestros servicios. Una empresa de propiedad conjunta y de jerarquía horizontal motiva y dignifica al trabajador. Y pensamos que puede poner en práctica un nuevo paradigma del ejercicio profesional, más inclusivo y solidario, tanto para los profesionales como para los que requieren de nuestros servicios, es decir, la población en general y no sólo a los que pueden pagar.

La jornada pretende aproximarse al modelo cooperativo y a los valores sociales que éste supone. El Sindicat d’Arquitectes a Catalunya ha invitado a expertos con un amplio recorrido en ámbitos diversos sobre cooperativismo, con los que trataremos de averiguar por qué esta fórmula es todavía poco utilizada por los arquitectos y si podría consolidarse como una alternativa al estudio profesional tradicional.